16 de desembre del 2010

Futuros difuntos: el futur serà la mort

La mort és aquí, en vida nostra, després del fi hi ha el final i després de la vida no hi ha res i després de res? Tres personatges esperen la desesperança, per no cansar-se de pensar que no són. Situats en un manicomi que podria molt bé ser la traslació d'un país, però per no caure en aquest paral·lelisme evident, intentarem explicar què més vam veure ahir al Teatre Lliure amb la companyia de Paco de La Zaranda i Futuros difuntos. Anava preparada per veure un teatre proper a Kantor, el mestre polonès sobre mort i teatre, sobre teatre simbòlic en el qual actors i també públic hi deixa la pell. M'hi vaig endinsar, tenia un to ancestral donat pels rituals de la mort que hi són i amb els quals juguen, però també pel tractament de temes trascendentals des de la bogeria, antítesi necessària per entendre els clars de la vida. Així, tal com Goya pintava "El sueño de la razón produce monstruos" La Zaranda ens regala un monstre engendrat per la raó, perquè en temps de racionalitat fingídament neutral l'únic que els salva de la mort és la bogeria. Veure-hi clar per poder tornar a dormir i deixar que l'ocellet voli del niu. I dins les absurditats instants de poesia, visual i també dita. Ells s'hi van deixar més la pell que jo, però.

2 comentaris:

  1. Anònima, aquesta em va agradar, trobo que no es veuen obres així aquí, perquè estem acostumats a la modernez barcelonina, a pixar de cares el vent i no mullar-nos la cara, som la hòstia, vaja, però a vegades lo castizo ens sorprèn i hi veiem coses tant senzilles i profundes com el teatre que es feia abans, que també està bé. M'ha agradat per això, senzill i profund, alguna cosa d'austeritat i alguna cosa de filosofia antiga.

    ResponElimina