Ahir a la Villarroel una nova adaptació de Txèhov, en aquest cas la de Martin Crimp de La gavina. Es tracta d'un text ric perquè parla de diferents generacions que no s'entenen, d'amors que no arriben a enlloc i d'intents d'èxit que acaben amb fracàs. Sota la direcció de David Selvas i amb l'adaptació del britànic era d'esperar una aproximació que fugís del convencional o si res més no que s'hi enfrontés. Diria que La gavina que ha dirigit Selvas fa petits intents per arribar a alguna cosa nova i es queda també en un intent, ho dic per recursos que ja comencen a ser un pèl suats com fer fer als actors un playback, perquè és divertit i queda bé...
Tot i això, em va agradar l'espectacle d'ahir i hi vaig trobar la Rosa Renom espectacular, amb molta força i vitalitat. L'escenografia també força ben trobada, de Max Glaenzel i Estel Cristià. Em van agradar el gest dels actors, gens postís i també Manel Sans en el paper de Piotr Sorin, perquè retransmitia humanisme, proximitat, dins la desfeta de la malaltia. Mentre que l'únic que hauria de ser el pilar on tots es recolzessin, el Dr. Eugeny Dorn, trontollava una mica, potser massa llunyà per ser humà?
Em va avorrir soberanament. Feia una hora que havia començat i desitjava que següent se'n passés el més ràpid possible, cosa que no va passar. La vaig trobar un sense sentit, un crim de Gavina. És una de les obres que més m'agraden de Txèkhov, però trobo que crim, vulguem imitar a Veronesse, s'ha quedat a mig camí i ha convertit a tot un clàssic en una obra superflua, sense ritme i carente de tot allò que l'obra del dramatug rus té.
ResponEliminaÉs una banalització de tot un clàssic, i el muntatge 'Made in Selvas' tampoc ajuda gaire. Tota una decepció més, aquest Grec que va de mal a pitjor, haurem d'esperar a veure a Labute/Manrique aviam si es salva alguna cosa d'aquest vaixell, per ara mig enfonsat.
PS: No he vist Broggi, la tinc per aquest dissabte, però no tinc gaires esperances...
Estic d'acord amb la superficialitat de la versió, però una mica és la postmodernitat malentesa que tot ho dinamita. Sí que hi vaig trobar coses sobreres... però la Renom aguantava molt el tipus. Broggi, compte, no és Natale, però ja en parlarem ;)
ResponElimina