1 de juliol del 2010

Una alenada d'absurditat

Ionescu un dels referents del teatre de l'absurd es representa al Romea amb La lección. Es tracta d'un aire d'absurditat còmica que distreu, uns diàlegs ben teixits, unes unitats que desconcerten. De fet, aquesta obra del dramaturg romanès estava basada en les tres unitats per fer callar els que es queixaven de la seva avantguarda, però de carca, l'obra, no en té res. La relació alumna (Itziar Miranda) -professor (Manel Barceló) tantes vegades explotada en totes les formes d'art possibles per la morbositat, per la relació de poder que desencalla l'erotisme, aquí fa un volta més i ensenya la perversitat. El llenguatge, el més perillós dels estudis, per com es pot arribar a manipular i a manipular-nos, substret i recreat a gust del professor fins a la paranoia absoluta, fins a la tortura. El símil del packman al fons de l'escena ens diu molt del tàndem. La tercera en discòrdia, Marie (Maica Barroso), s'ho mira, avisa, és la veu de la consciència tèbia i inútil. Manel Barceló fa por per com teixeix el paper complex del professor i hi ajuda a tot plegat la bona il·luminació, molt encertada en els obscurs passatges i primmirada en les situacions de més tensió.

4 comentaris:

  1. ooooooooh, aquesta vegada i amb el vostre consentiment, discrepo ... per variar els personatges encaixen en el típic professor chiflado i l'alumna en la nena tonta... Podriem imaginar un hamlet lleig i gordo? ...
    L'evolució dels personatges em va semblar totalment previsible ...
    el pacman em va semblar absolutament sobrer i l'escenografia nul·la...
    ara bé, l'obra funcionarà tant a Madrid com a Barcelona, xq en realitat l'espectacle compleix els mínims :P Un petonarru guapa!

    ResponElimina
  2. noooo, jo no crec que l'alumna sigui tonta, simplement té una altra lògica i ell, ell no l'entén, és la confrontació de la lògica oficial contra la lògica de l'absurd, fet que fa la l'oficial acabi sent més absurda que l'altra, perquè no hi ha humanitat. Jo crec que ella li està ensenyant moltes coses, però el seu obtusament no el deixa veure més enllà del 2 i 2 fan 4.

    ResponElimina
  3. Vaig gaudir moltíssim amb aquesta peça de Ionesco, Manel Barceló està esplendim. I la direcció de Gual la trobo encertada, el que no em va agradar gaire va ser l'escenografia. La seva alumna, la vaig trobar massa histrionica de vegades, però crec que tots dos s'ajufen per aconseguir un gran resultat...

    ResponElimina
  4. Hola Butaques, sí potser l'escenografia era un pèl pobra, però crec que els llums hi funcionaven molt bé. D'acord també amb l'alumna, sobretot al principi, tot i que després em va anar agradant, també a mesura que el personatge pren més pes. Està clar que tenir un gran text darrere sempre ajuda!

    ResponElimina