Benvinguda Rosa! Tot són bones intencions, cal crear un bon clima de treball, cal fer que l'escola-institut sigui la institució més desitjada per tots els pares (i mares). Són els Primaris de Carles Mallol al Tantarantana.
Comencem amb un petit repàs de sintaxi, molt ben aconseguit, molt real (us ho dic com a profe que he estat de sintaxi...). El relat, però, fa un gir cap a la persona i descobrim el final: tots morts. Així, el "benvinguda Rosa" tan pedagògic i els microrelats dels 5 personatges tenen un termini fatal, una mort que des de bon principi se'ns presenta inexorable.
El ritme trepidant i enmig les presentacions: petites fugues cap a un record al qual t'agafes per evitar l'inevitable. M'encanta aquest trasllat a l'escena de l'assetjament real de les aules, sobretot perquè Mallol el porta fins a un absurd gore d'humor negre que no sé si fa gaire gràcia quan hi penses fredament. I també m'encanta la interpretació de la Marta Corral, és autèntica, és corprenadora, et convenç que aquella és la millor escola on pots portar els teus fills (i filles).
Finalment, cal que faci referència a la construcció del fil argumental, que Carles Mallol habitualment sap fer tan bé, i que aquí, ai las, es fa un pèl repetitiu en algun moment.
La vaig trobar un pèl repetitiva. No he fet encara la meva crítica, perquè amb aquesta temporada de bojos que portem, se m'acumulen. M'agrada el tema, però potser més esperava més després de veure aquella meravella a la Sala Tallers que es deia 'M de Mortal'. Crec que a 'Primaris' el falta una mica de ritme, i li sobren algunes entrades i sortides, i alguns d'aquestos moments de paralisi...
ResponEliminaDe totes maneres s'agraeix de tant de en tant sortir de les sales comercials i gaudir una miqueta del teatre alternatiu.
Estic amb tu... és una llàstima encara que el tema prometia i de fet té alguns moments molt ben aconseguits, penso en la directora venent el producte o en la classe de sintaxi. Confio que en Mallol torni al seu nivell!
ResponElimina