Embolica que fa fort

Són tres, però quasi diria que poden ser set o vuit, els personatges que volen ser algú que no són. A la Nau Ivanow, D. Capo ens presenta Vull ser Bernard-Marie. Ho vaig dir al final, estic una mica col·lapsada, però m'ha agradat, tu. Perquè entre desdoblaments de personalitat insospitats, trames dobles i anades i vingudes de l'escena, se t'escapa el riure. S'ho passen bé i t'ho passes bé, encara que no entenguis gaire res. Els textos de Koltès que s'hi repeteixen són inquietants, et fan venir ganes de llegir més coses d'aquest autor o d'encoratjar a que el portin a escena. Malgrat la bogeria que ho envolta tot, una comicitat lúcida desfà angoixes i penses, una teràpia dels Prat's t'ha de tornar boig per collons però si ha de servir per veure-hi clar com amb en Babou... Ja ho sabeu sessions fins al diumenge, proveu-ho i ja em direu el què. Jo me'n vaig al meu hort.