Hi ha un estil inconfusible de Txema Stamfford, l'escriptor de totes les obres d'El Nacional no ens vol, que és l'humor. Fer riure sense fer el ridícul, aquesta cosa que costa tant i que en Txema amb en D. Capo, aquest cop, posen en safata amb l'obra que ara es representa a la Nau Ivanow: H.i.M.
Shakespeare està de moda, més que res és un clàssic i no passa mai de moda, siguem justos. Hamlet, Iago i Macbeth són personatges de Shakespeare que a més de la seva tragèdia personal, han de conviure també amb la de ser arxiinterpretats i arxiadaptats. Farts del cercle en què l'escriptor els ha ficat, volen començar una vida nova més lleugera, que no vol dir menys trascendental. I és que per molt que es vulgui canviar, la pell continua sent la mateixa i el que remena les cireres també. Així que entre aquest absurd de voler i no poder, tan profund, hi trobem la rialla alliberadora. Possible tot sigui dit, al magnífic saber fer i saber portar dels actors (Albert Prat, Sergi Vallès i Xavier Ruano) que te'ls sents teus, com si els tinguessis al menjador de casa.
Per tots els intel·lectuals que em llegiu i que us fa vegonya dir que aneu a veure una comèdia, també hi podeu anar per buscar intertextualitats shakespearianes. Perquè a vegades la metatreatalitat, sí que val la pena.
que ja no vas al teatre, guapíssima?
ResponEliminaaquí ho teniu anònim! aneu a veure Electra, estimat/da...
ResponElimina