21 d’octubre del 2011

L'any que ve serà millor, mentrestant intenteu arreglar el 2011

Entre converses de crisi permanent i profecies de canvi de paradigme entro a veure L'any que ve serà millor, el text que han escrit a quatre mans Marta Buchaca, Mercè Sarrias, Carol López i Victòria Szpunberg. La directora, Mercè Vila Godoy, no ho deu haver tingut fàcil per fer que quatre dramaturgues i quatre actrius construeixin una peça quadrada. Sigui com sigui, comencem predisposats i acabem entregats. Des del càsting de la vida al qual estem sotmesos contínuament en aquesta societat d'individuals i mercaderies humanes, fins al canvi de generació, al canvi de costums dels 20 als 30, dels 30 als 40 (de la cervesa al vi, del vi al whisky de malta, pel meu gust aquí faltava l'etapa anís del mono). Els temes recurrents de la solteria i la solitud i d'alguns tòpics Sex in the city portats a un ambient més de casa, és a dir més basto, més gestual, menys finolis, fan que et sentis part dels diàlegs, perquè tu mateixa els has tingut un moment o altre. Finalment tres detalls. Un, es veu que ara la carrera de desprestigi ja no és filologia (recordo un anunci que feien servir el títol de filòleg per embolicar carn), ara és humanitats. Dos, han fet servir el sofà de Boulevard i em sembla fantàstic perquè amb poca cosa tenen una escenografia que dóna el pego. Tres, compte amb la paròdia cubana i a partir d'allà en qualsevol moment que la Florejachs obri la boca, perill de fuga de fluïds. M'agradaria tenir uns comentaris masculins sobre l'obra aquí sota, on hi diu comentaris, esteu avisats.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada