Hivern al cos, però ni fred ni calor

Hivern al cos de la companyia la Virgueria es representa al Tantarantanta fins aquest diumenge. La imatge de l'escena abans de començar ja ens predisposa a la nostàlgia i a la tristesa. La pèrdua d'un fill és un fet antinatura, ho diu el cor de la peça al principi, ho diem tots quan un fill es mor, però també és un fet que se supera. L'absència de la nena morta es fa insuportable, el cor, la consciència de la mare, de tots, escup a la cara els pensaments més tèrbols, mentre la nena juga inconscient dins els somnis de la mare la qual sembla que hagi deixat de viure per ella i ho faci només pel record. La tristesa de l'absència es barreja amb l'alegria del naixement d'un fill, els preparatius, els tòpics de la maternitat i de la feminitat alliberada surten més d'una vegada. Però la mort s'hi escola i amb les prolepsis recurrents de l'obra, fent uns anars i venirs que en algun moment motiven que l'obra deixi de tenir sentit, per la buidor que t'ha deixat l'escena precedent. Una obra que toca un tema prou delicat i que tot i les bones interpretacions ens deixa un regust incert.