Aquest és el títol de la instal·lació escènica, tal com ells mateixos l'anomenen, que es pot veure encara avui a la Nau Ivanow. Retalls de vida en cinc plataformes, un escenari fragmentat per a les situacions de set personatges que naveguen d'un lloc a l'altre, intentant trobar alguna cosa que perduri i a la qual es puguin agafar, com fem també el públic per captar les escenes simultànies que s'hi van produint. Tots outsiders a la seva manera alguns dient-ho més que els altres, altres demostrant-ho i no dient-ho per falsa modèstia, alguns no volent estimar només a una persona, altres buscant un amor etern que es veu que ja no es porta, perquè fins i tot qui el busca tampoc s'ho creu. Enmig, el tic-tac del rellotge que t'avisa que et fas gran, que potser cal tenir fills, que cal reproduir-se per SER. Ànimes que vaguen i que en el moment en què és necessària la unió per aconseguir la comprensió cap a l'altre, la reacció és una unió per no acceptar l'altre i poder seguir en la mateixa individualitat construïda a mida i que és la nostra raó de ser.
Grans paraules, vingudes de sociòlegs contemporanis, però traslladades en un àmbit molt familiar, tant que ens enganxa i se'ns fa insoportablement familiar, haurem d'anar a ofegar les penes com la Lotte o serà la reproducció, la servicialitat, la creació, la contemplació, el silenci la fugida cap endavant?
He de dir que hi ha una intervenció amb què no estic del tot d'acord, almenys de com funciona la societat avui. No sé si és interpretació de la companyia o extreta de l'autor. El cas és que en un punt Paul diu que voldria ser una dona per cridar, per fer-se l'histèric. Crec que les dónes ja no se'ns permet l'histerisme. Ser dona ara és menjar-se els sentiments, els mals tràngols, les penes... i no sé si sempre ha estat així o és ara que me n'adono.
ResponEliminaPaul es un personaje machista. Sus comentarios sobre las mujeres no suelen ser políticamente correcto.
ResponEliminaLa compañía "los resilentes" no se hace responsable de lo que dicen sus personajes :-)
Tampoco somos partidarios de poner una bomba y hacer volarlo todo. Sin embargo hay un personaje que no habla de otra cosa.
Hola Anònim, sí en Paul és masclista més enllà del que digui Bauman i més enllà de com funcionem, tens raó... També em referia que estic intrigada per saber com tracta el tema Bauman, si és que el tracta. N'hauré de llegir algun llibre. Ja veieu que de ganes ara no me'n falten. Enhorabona per la proposta!
ResponEliminaEn començar els assajos creia que tot allò de la vida líquida no anava amb mi.Dos mesos després m'en adono que la liquidesa avança pel món com un degoteig d'aigua en una paper de cuina.
ResponEliminaEfectivament, Anònim 2, ens toca més del que ens pensem. Fa una mica de mal... però al mateix temps és tan real! Sembla que els anònims de la "companyia dels resilents" es van propagant :)! Merci per la bona estona del dissabte!!!
ResponElimina