Avui diumenge, aquells dies de la setmana que o et trobes amb tu mateix o tens la sensació que ja has fet tard per a tot, ens hem llençat amb un pim pam al costat de la Virreina, a aquesta petita sala que es diu Porta4 i que penso seguir d'aprop a partir d'ara (se'ns gira feina).
El monòleg, ProtAgonizo, que s'hi representava fins avui a càrrec d'Ester Bellver és una bona peça per a un d'aquests diumenges, però també per a qualsevol dia de la setmana, per què no. L'actriu borda una hora i mitja de vivències i reflexions en veu alta sobre la vida de tots (i totes especialment) i també sobre l'ofici d'actor. Veritats nues, com el seu cos despullat durant tot l'espectacle, que ens reconcilien amb la vida i fa que ens deixem de punyetes. Alguns llocs comuns per als que tot(e)s hem passat (léase menstruació, avis, edat, gimnàs, reproducció, plastidecors de colors) fan riure, molt de riure i aquest aire fresc de no-diva també ajuda a acollir-nos dins d'una prosa ben trabada, tot i que d'estil barroc.
Una mica de sacsejada mental per a atròfies de pensament naftalític (l'olor de la nostàlgia segons ella, també del ranci diria jo) que tant trobem a la nostra cultura. Seguirem investigant per trobar altres expressions de txa-txa-txa intel·ligent a la nostra ciutat.
Molt bé desatada! Comparteixo totalment. Per a mi va ser un xute vitaminat de veritats i connexions amb la vida real i emocional que tots acumulem. Exterminen l'ornamentació supèrflua i celebrem les interepretacions entregades i plenes de vida.
ResponEliminaen boles també? hehehe
ResponEliminaEl tenia pendent i al final la feina m'ho ha fet perdre-m'ho i això que puc saltar des de la meva finestra sense haver de sortir al carrer... llàstima...
ResponEliminaS'arriba on es pot... hi ha tantes coses per veure!
ResponEliminaLo d'anar en boles o no és casi el mateix. Bon dia!!
ResponElimina